I així, dia a dia, sense adonar-nos-en, anem consolidant un personatge mental fet a la mida de les nostres possibilitats, construït a partir del que nosaltres creiem que som i del que els altres ens diuen que som. I restem confinats en ell, sovint per sempre més, sotmesos a la dictadura d’uns condicionaments apresos que anem repetint amb total submissió.

Un punt de partida ha nascut amb la intenció de recordar-nos que la humanitat, tot i essent una en essència, és diversa en la seva manifestació. Per tant, els criteris sempre canviants que sostenen els continguts i el procés de l’educació, impactaran de forma diferent i fins i tot contradictòria en funció de les innates capacitats i possibilitats individuals. La forma del cos i el temperament de cadascú, no són en va. Representen un punt de partida des d’on observar, aprendre i experimentar. Tenen a veure amb un potencial, personal i intransferible, que ens impulsa a cercar les òptimes condicions per poder desenvolupar al màxim les nostres capacitats i posar-les al servei de la humanitat.

El text està escrit en forma de diàleg. Una animada i de vegades polèmica conversa, que sorgeix de forma inesperada i espontània entre el professor d’una petita escola rural i alguns dels seus alumnes. El diàleg ens permet participar d’aquest col•loqui com a observadors silents i invisibles. Així, des de l’anonimat, tindrem l’oportunitat de reflexionar sobre el nostre particular punt de partida en l’entramat de la vida. I, el que és més important, tindrem l’oportunitat de comprendre, acceptar, estimar i valorar la diversitat, sense jutjar-la.

​