El número i el seu significat ocult. Recuperant un model de cosmovisió tradicional

En l'univers hi ha un ordre establert que abasta la totalitat de la creació, des del que és infinitament petit fins al que és infinitament gran. Tot en ell és energia, camps electromagnètics vibrants en constant relació d'interdependència.

Els números representen aquest ordre: la Llei del Cosmos. Ells encarnen els principis universals eterns que la voluntat humana no pot modificar. Els dígits de l'1 al 9 simbolitzen els estadis pels quals ha de passar una idea abans de manifestar-se; tota creació resulta d'aquests nou dígits que emergeixen del 0, el buit ple de potencialitat, la qual és tot i res alhora: la Gran Matriu Universal.

Cada número és una vibració única que conté informació codificada sobre la nostra veritable identitat: els aspectes comportamentals i psicoemocionals que ens conformen, però tambe el que hem vingut a aprendre al llarg de la nostra vida, experiències més o menys reptadores que s'alternen i succeeixen distribuïdes en quatre cicles, etapes o períodes de diferent durada en el temps.

El llenguatge simbòlic amb el qual s'expressen els números és universal i ens connecta amb la Intel·ligència en majúscules que ordena i regeix l'entramat de la creació.

El número i el signe tenen significats diferents. El primer, el número, representa el valor qualitatiu, invisible i intangible, que actua en el pla simbòlic, filosòfic o espiritual de l'existència. Aquest és l'aspecte del qual s'ocupa la Numerología. El segon, el signe, és tangible i visible, i representa quantitats. Actua en el pla material, mesurant i ordenant les coses en l'espai-temps. Tots dos, número i signe, són dos aspectes d'una única i indisoluble realitat.

La física quàntica ho va posar en evidència a principis del segle passat, en estudiar la matèria i el seu moviment en l'àmbit d'allò més petit: l'àtom i les partícules subatòmiques que el componen. Aquest procés de recerca va culminar amb la formulació d'una teoria que va qüestionar creences que fins llavors es consideraven immutables: tot en la creació es comporta alhora com a ona (número, invisible) i com a partícula (signe, visible). Tots dos comportaments coexisteixen i són un en realitat.

Van ser els egipcis els qui van canalitzar la vibració electromagnètica de cada número primàri, de l'u al nou, i li van posar nom i grafia per a manifestar la seva vibració.

Pitàgores, filòsof, músic, matemàtic i místic grec, considerat el pare de la numerología, va aprendre d'ells aquest coneixement i, gràcies a la seva escola, ens ha arribat intacte fins als nostres dies.

Ell va ser qui va establir el codi alfanumèric, el qual atorgava a cada lletra de l'alfabet grec el valor numèric que li corresponia. Posteriorment, aquest codi es va anar aplicant als diferents alfabets.

Pitàgores va postular també que en l'univers regeix la llei de l'harmonia matemàtica: cada número forma part d'un sistema més ampli i harmònic, un sistema que es replica a si mateix generant un procés evolutiu de caràcter cíclic. Cada part d'aquest sistema té la mateixa estructura i valor energètic que el conjunt total i evoluciona obeint patrons de creixement que s'organitzen en una forma de geometria sagrada (fractal). Així ho evidencia la sèrie o successió de Fibonacci o el nombre d'or, per exemple, totes dues seqüències sustenten configuracions biològiques i patrons de creixement com el que mostra la disposició de les fulles en la tija, el creixement en espiral d'alguns mol·luscos o l'estructura de l'ADN humà.

La Numerología és, en definitiva, l'art i la ciència de descodificar i d'interpretar el significat simbòlic del número i la progressió ordenada de tota la manifestació. És una de les ciències simbòliques més antigues. Plató la considerava el més alt grau de coneixement i l'essència de l'harmonia còsmica i interior.