No podem equilibrar el que no sabem que està en desequilibri.

​En l'estat de salut habita el silenci, un silenci que obeeix a la coherència entre el cos, la ment i l'esperit o entre el sentir, el pensar i l'actuar. En l'estat de salut els tres aspectes interactuen i evolucionen com un tot harmònic i equilibrat, atents a l'objectiu comú de complir amb les sàvies directrius del sistema de regulació intern, el qual és responsable de mantenir l'eficàcia i l'eficiència dels mecanismes d'autosanació de l'organisme.

​Durant el teu període d'educació no et van ensenyar a descobrir qui ets tu en realitat, sinó a desenvolupar habilitats per a encaixar en estructures socials més enllà de la teva individualitat: família, societat, cultura, etcètera. Per aquest motiu i per a assegurar-te el reconeixement i la pertinença al grup, vas acabar per integrar "el valor de fer" pel "valor de ser", perdent, com a conseqüència, la innata capacitat pel lliure pensament, imprescindible per poder discernir entre allò que et nodreix i t'expandeix del que t'intoxica i afebleix.

​Sense ni tan sols adonar-te vas renunciar a la teva llibertat de ser el que ets en realitat. La llibertat és un do que et pertany per dret propi.  
Sense saber-ho, vas lliurar la teva essència al desig d'uns altres a canvi d'una il·lusòria promesa de protecció, èxit i seguretat.

​Sostenir les tensions internes i les contradiccions que contínuament et polaritzen entre el que de veritat sents i el que acabes per fer, acaba per trencar, abans o després, el perfecte equilibri harmònic dels teus mecanismes innats d'autoregulació.

​El trastorn o la malaltia són els testimonis directes que denuncien a crits aquesta ruptura. 
Ara tens el dret, l'oportunitat i el temps per a reparar-la. Mai és tard per a començar. 

​