I així, dia a dia, sense adonar-nos-en, anem consolidant un personatge mental fet a la mida de les nostres possibilitats, construït a partir del que nosaltres creiem que som i del que els altres ens diuen que som. I restem confinats en ell, sovint per sempre més, sotmesos a la dictadura d'uns condicionaments apresos que repetim amb total submissió.

Un punt de partida ha nascut amb la intenció de recordar-nos que la humanitat, tot i ser-ne una en essència, és diversa en la seva manifestació. Per tant, els criteris sempre canviants que sostenien els continguts i el procés de l'educació, impactaran de forma diferent i fins i tot contradictòria en funció de les innates capacitats i possibilitats individuals. La forma del cos i el temperament de cadascú, no són en va. Representen un punt de partida des d'on observar, aprendre i experimentar. Tenen a veure amb un potencial, personal i intransferible, que ens impulsa a cercar les condicions òptimes per poder desenvolupar al màxim les nostres capacitats i posar-los al servei de la humanitat.

El text està escrit en forma de diàleg. Una animada ia vegades polèmica conversa, que sorgeix de manera inesperada i espontània entre el professor d'una petita escola rural i alguns dels seus alumnes. El diàleg ens permet participar d'aquest col·loqui com a observadors silents i invisibles. Així, des de l'anonimat, tindrem l'oportunitat de reflexionar sobre el nostre punt de partida particular a l'entramat de la vida. I, el que és més important, tindrem l'oportunitat de comprendre, acceptar, estimar i valorar la diversitat, sense jutjar-la.